GEOCACHING

Muntanyes, boscos, deserts, platges, riberes, llacunes, illes, són tants de la immensitat de paratges que podem gaudir, incloent també la fauna i la flora de cadascun, si practiquem aquest innovador esport, el geocaching.

GPS

Geocache trobat

Si definim geocaching com a idea bàsica, diem que és l’activitat, considerada ja deport, d’amagar i trobar “tresors” a partir d’unes coordenades donades pel GPS. Així doncs la premissa és la recerca d’aquests petits “tresorets”, però un dels objectius principals, donat com un al·licient per als cercadors, és la nova forma d’explorar territoris, per a molts, alguns de desconeguts.

A la recerca d'un geocache

Objectes del geocache

Aquesta activitat s’ha convertit en tot un fenomen. Sortides de cap de setmana, grups de gent amb un alt sentit de la comunitat i amb una intencionalitat, preservar el medi ambient, fins i tot s’ha creat un argot, és a dir que marquen una identitat a través d’un codi comunicatiu. Quan entres dins del món del geocaching formes part d'aquest, per tant has de respectar les condicions i tenir clar que tot i que no deixa de ser un joc, no hi ha rivalitat. S'ha de saber per exemple, que l'etiqueta marca que qui troba un d'aquests tresors, podrà agafar el que hi hagi a dintre sempre i quan deixi un altre objecte per al següent visitant.

Amagatall del geocache

La trobada d’un geocache té un procés fàcil i divertit. Primer busques les publicacions de les coordenades (http://www.geocaching.com/), normalment la gent consulta llocs prop de casa seva o bé per alguna zona on vagi a fer un viatge, i el següent pas ja és sortir a fora i cap a la recerca. L’experiència és enriquidora, i la ruta dependrà de les coordenades geogràfiques, així com l’aventura de cadascuna d’elles.

Hi ha més d’un milió de localitzacions, repartides per més de 200 països. Només el que és al sector de Catalunya se’n podem trobar molts. Nosaltres ens em apropat fins al parc natural Delta de l‘Ebre, província de Tarragona, per efectuar la búsqueda del gecache.

Vistes durant la recerca

THE BIG BANG THEORY

SINOPSI

Dos físics brillants, Leonard i Sheldon, comparteixen pis i treballen junts. El seu coeficient intel·lectual és desbordant, però les seves habilitats socials es queden curtes, sobretot amb dones.

Són dos freakys, i com a tal, són uns apassionats dels videojocs, dels còmics i de la ciència-ficció. “Flash”, “Superman”, “Els senyor dels anells”, “Halo”, noms com aquests formen part del seu ventall d’aficions.

EPISODI 1

Els capítols pilot sempre funcionen de presentació i situació de la sèrie. Aquest primer capítol comença amb la mudança d’una jove atractiva, Penny, que serà la seva nova veïna. El capítol bàsicament dóna èmfasi a la nova relació que inesperadament els ha arribat, sobretot de cara a Leonard, que s’ha quedat eclipsat per la noia, intenta ser amable amb ella tot i que ella el veu com un amic tonto que així es quedarà.

Trama: La interacció de Leonard amb Penny, intentant obrir així el seu cercle social, que no és massa extens, i el contrast de Sheldon, més introvertit i ignorant totalment la presència d’una nova amistat, inclús sent una dona.

Des d’un principi t’adones que Leonard queda enamorat de Penny i farà el que sigui, fins i tot quedar-se amb calçotets per culpa del ex nubi de Penny.

PERSONATGES

Sheldon: físic teòric. És un geni, té un coeficient intel·lectual molt elevat, la qual cosa el fa ser extremadament superb. Ignora totalment la gent que no és com ell, fins i tot els menysprea. Té molta dificultat per crear vincles socials, només es centra en el seu cercle, establert per una base molt concreta, que els seus amics també siguin superdotats. És molt vanitós, i mostra un complet desinterès pel sexe, segurament per la seva inseguretat i por davant el present.

Leonard: físic experimental. És molt brillant i intel·ligent també, però diguem que aquesta capacitat no l’absorbeix fins al punt de ser un antisocial, tot i que les relacions no siguin el seu fort. És un personatge tímid, però això no treu que sigui agradable.

Penny: la seva nova veïna, una noia guapa i molt atractiva. És cambrera, però vol arribar a ser actriu. És la primera amistat del sexe oposat que tenen, i és la que els impulsa a portar una vida normal, més allunyada de l’atmosfera científica que els acompanya i a introduir-se en la banalitat del dia a dia.

Wolowitz: enginyer aeroespacial. És un jueu modern, vestit amb robes psicodèliques que té l’especialitat en creure’s que totes les noies que coneix, es sentin atretes per ell, i la veritat és que del que ell pensa a la realitat hi ha una bona diferència.

Rajesh: astrofísic. De personalitat hindú. Seria el més normal de tots si fos pel seu extrany transtorn, mutisme selectiu. No pot parlar amb dones, si no és un estat fora de si, com l'alcohol o algun droga experimental.

MÚSICA

La música no té un paper gaire rellevant. Al principi de cada capítol, la banda Barenaked Ladies, introdueix l'episodi amb la cançó "History of everything", on explica la vida humana des dels temps remots.

TRACTAMENT AUDIOVISUAL

La sèrie no té precisament un tractament especial. És una sèrie de baix pressupost i diguem que no té una gran personalitat en el tractament de la imatge. Les escenes exteriors, com quan Leonard està al volant, són molt senzilles, intencionadament. Podem comparar el funcionament amb Friends.

REFERÈNCIES

Són moltes les referències que apareixen a Bib Band Theory. Fan al·lusions contínues a personatges còmics, com ara Batman o Superman, a videojocs, com Halo o Guitar Hero, i a sèries de culte com Star Trek o Star Wars. Les xarxes socials són un gran referent. Twitter, Myspace o Facebook són la seva principal via d'interacció, prioritzant així la comunicació virtual.

THE MELODY OF A FALLEN TREE

VIDEOCLIP PER A UNA CANÇÓ: http://www.youtube.com/watch?v=52D55Bwk-c8

Lletra de la cançó

Underneath the leaves where the blackbirds turn blue

If there’s room for me
There’s room for you

Place your ear to the ground, you hear a voice
It sings this song
The whole night long

I am the melody of the fallen tree
What comes between
You and me

So sadly transient , you’d never guess
It could ever be
So easy to see

Across a frozen field you hear a call
With the urgency
Of the boiling sea

All your hopes and dreams they rise and fall
Secretly
A cacophony

The life and brutality
They all turn on me
You hope to someday see
Patiently
So sadly obvious, you’d never guess
It could ever be
So hard to see

Sinopsis: començaria amb el cel i un raig de sol. Tot el videoclip seria un travelling amb un cotxe passant per un llarg camí, on per aquest, a través de la finestra del cotxe, aniríem veient coses. El camí seria en mig d’una ribera, a banda i banda de camí hi hauria vegetació.

La idea que s’intentaria transmetre amb el videoclip és el que la natura transigeix, que és el pas de l’home per aquesta. Per tant el que veuríem a través de la finestra seria un artifici de la natura.

El tractament de la imatge seria molt càlid, com d'un dia d'estiu. Donant tranquil·litat, com el que transmet la cançó. Tot i que les petjades de l’home per la natura sempre es veuen com algo destructiu, nosaltres en som partícips. Hi ha un espai compartit, entre nosaltres i ella, de vegades som egoistes i ens interposem massa, no la deixem fluir, però ella n'és sempre conscient i ens deixa envair el que primer ha estat seu.

Per donar aquest efecte d'observació i on darrera hi ha una reflexió, necessitem un punt de mira, aquest seria la finestra del cotxe. Intercalant la part frontal per avançar en el camí, tirar endavant i no mirar enrere; i la finestra lateral, que és la que ens fa girar el cap i reflexionar.

THE SIMPSON & PERSÉPOLIS

Marjane se encuentra en la sala de espera del aeropuerto de Imán Jomeini, Irán. Está a punto de coger un vuelo destino a Francia, pero contra su voluntad. Ella se quiere quedar en su país, con su familia, pero las circunstancias en las que se encuentran no son las propicias, así que su familia ha decidido enviarla a Europa, donde un futuro mejor puede esperarla. Marjane está con la vista perdida, escuchando uno de sus grupos referidos, Iron Maiden, cuando alguien, se le sienta al lado, ella le mira pero sigue a lo suyo, tiene demasiadas cosas en la cabeza. Siempre ha sido supersticiosa, así que no lleva reloj, teme llamar a los malos espíritus, o eso dicen en su país.

Marjane: perdona, ¿tienes hora?

El hombre que se acaba de sentar a su lado, Homer, intenta darle la hora, pero se ve que no tiene hora, en su lugar tiene un reloj pintado con rotulador en la muñeca.

Homer: sí, las…. Cuatro de la tarde! Jajaja Es broma.

Homer mira a la chica, que se acaba de dar cuenta de que lleva un reloj pintado, le mira, esboza una pequeña sonrisa, pero sigue a lo suyo. Homer saca una caja de rosquillas de la maleta y comienza a babear delante de ellas.

H: ¿quieres? La de tropezones de trufa es la mejor… tómala, estás triste….Las rosquillas animan a todo el mundo.

Marjane le mira a los ojos, éste le está mirando con una sonrisa enternecedora, le inspira bondad y confianza, no resiste y decide aceptar la rosquilla.

M: Gracias… ¿cómo te llamas?

H:Oh! Homer! Jeje Homer Simpson, y el comedor de rosquillas más importante de todo Springfield!

M: jajaja ¡eso no lo dudo!

Marjane le indica dirigiendo con la mirada a su tripa, pero de un modo amigable.

H: jajaja ¿lo ves? Por algo como rosquillas, siempre te hacen feliz. No hay nada mejor y más delicioso que las rosquillas y la cerveza, aunque tú eres jovencita para beber alcohol… ¿Cómo te llamas? Te veo preocupada…

M: Marjane. Estoy triste sí, me voy a otro país, lejos de mi familia… les voy a echar mucho de menos.

H: Oh… claro, la familia es mucho más importante que las rosquillas y la cerveza… que tonto soy. Si te sirve de consuelo, mi madre me abandonó cuando era pequeño, sólo tenía de ella unas fotografías…

M: ¿y no sabes nada de ella ahora?

H: hace unos años me reencontré con ella y me explicó qué había pasado en realidad… no soy muy listo, pero te puedo decir con seguridad que nunca nadie te va a querer tanto como tus padres

Marjane se queda pensativa, le vienen a la cabeza mil recuerdos de su infancia, adolescencia y en dichos recuerdos siempre está presente la mano de su familia ayudándola a levantarse. Se comienza a sentir orgullosa de lo que son.

M: ¿sabe qué? Tiene razón. Ellos siempre van a estar ahí, tal vez va siendo hora de valerme por mí misma

Marjane lo dice con convicción, mirando al frente y apretando los puños, animándose a sí misma. Homer la mira, sonríe y le ofrece otra rosquilla, Marjene la acepta.

M: En mi vida una rosquilla me había sentado tan bien, Homer, jajaja

H: Pues una vez viajé en el tiempo y aparecí en una época en la que llovían rosquillas… pero me di cuenta tarde… ¡maldita sea!

M: ¡hubiera sido el paraíso!... ¿ha viajado en el tiempo?

H: sí, claro, una vez intentando arreglar una dichosa tostadora, construí una máquina del tiempo. Entonces regresaba a la época en la que había dinosaurios, pero no sólo en los zoos, ¡sino sueltos! Y recordé el consejo que me dio mi padre en mi boda “si viajas en el tiempo no toques nada ya que alterarás el futuro”. Pero demonios… ¡es más difícil de lo que parece!

M: ¡Ah! así que alteró el futuro… ¡qué divertido!. ¿Y qué cosas cambió?

H: La verdad es que fue algo agotador. Una vez maté a un simple mosquito y adivina qué… volví al futuro y Flanders era el dueño de la tierra! Dichoso Flanders…

M: ¿quién es Flanders?

H: ¿Qué quién es Flanders? Con ese bigote de hombre perfecto, y sus buenas maneras… y ese ¡hola, holita! Qué diablos se cree…

M: jaja… entiendo… bueno, ¡siga contándome! . ¿Qué más cosas alteró?

H: Otra vez pisé con el culo a un pez y en el futuro mi familia eran gigantes! Por poco me matan aplastándome… fiuuu… de buena me libre! Así que volví, pero todo el rato tocaba algo… hasta que bueno, perdí los nervios y… empecé a romper todo… jiji

Marjane se da cuenta que acaban de llamar a su vuelo por megafonía.

M: jajaja me alegra haberte conocido Homer, ¡nunca me olvidaré de ti y tus historias!

H: Tengo muchas más Marjane, pero seguro que tú también tienes otras muy interesantes que contar, y ahora estás a punto de comenzar una nueva historia en tu vida… ¡siéntete contenta por ello! Otra gente es aburrida, no hace nada… ¡nosotros la vivimos a tope!

M: tienes razón. Me lo tomaré como un viaje en el tiempo de los tuyos.

H: yo no soy demasiado listo, pero puedes contar conmigo para lo que quieras. Si quieres venir a Springfield te dejaré la cama de Bart, es un poco travieso, pero es buen chico.

M: Gracias Homer, de verdad. He de irme… ¡mi vuelo va a salir!

Los dos se abrazan y se despiden. Homer se sienta mientras la despide con la mano, a lo lejos. Ella le mira, sonríe.

M: Homer!

H:¿sí, Marjane?

M: ¡Te has sentado encima de la caja de rosquillas!

H: D’oh!

Los dos se ríen, y se despiden con la mano

HOMER J. SIMPSON

Edat: 39 anys
Estudis: Escola Superior de Springfield
Professió: Inspector de Seguretat de la Planta d’energia nuclear d’ Springfield (encara es fan petites al·lusions iròniques de com va poder aconseguir el lloc de treball)
Esposa: Marge Simpson
Fills: Bart, Lissa i Maggie Simpson
Familiars: Abraham (pare), Mona (mare), Herb Powell (germanastre) i Abbie (germanastra)


Homer J. Simpson és un ídol còmic de la sèrie “The Simpsons”, i no precisament per la seva patètica conducta, però si per les seves gracioses actuacions capaces de rosar l’absurd més profund de la humanitat, les que ens fan petar de riure i la vegada adornar-nos de moltes realitats socials.

Homer és un personatge totalment estereotipat que representa la classe mitjana dels homes de mitjana edat dels Estats Units, anar al bar amb els amics, beure molta cervesa, mirar la TV i de tant en tant anar a beure algun partit de beisbol. Pateix sobrepès i podríem dir, encara que amb lletres minúscules, que és alcohòlic. De vegades sembla que no tingui consideració per res, de les tasques de casa ni se’n entera, l’atenció que presta als seus tres fills és espectacular... i la feina se la pren com un esbarjo en tota regla, però la seva torpesa carinyosa, sobretot amb Marge, fa que del personatge egoista i incompetent, en surt un de tendre i comprensiu, fins i tot en algunes actuacions et creus que pot canviar.

Als anys 60, Mona, la mare de Homer, es veu obligada a fugir i a tenir una vida clandestina arran de intentar paralitzar els treballs injustos del sr. Montgomery Burns. A la Universitat coneix a la seva dona, Marge, el seu primer enamorament. Tenen el primer fill, Bart, un encantador d’eixelebrat. Per mantindre el que li venia de camí i a la seva dona, aconsegueix un lloc de treball a la planta del senyor Burns. Desprès ja venen Lissa, la intel·lectual de la família, i Maggie, el silenci personificat. Amb el seu pare no te gaire bona relació, tot i que quan es necessiten es troben.

Les seves aficions són mirar la TV, menjar “basura” i anar a la taberna de Moe. Les seves debilitats, els donuts, la cervesa Duff i Marge. Les seves obligacions, anar els diumenges a missa, fer alguna excursió de cap de setmana amb la família i encarregar-se d’algunes de les feines “pesades” de la casa, com el bricolatge, del que no té moltes habilitats.

L'estupidesa de Homer, el seu aspecte descurat, els seus canvis de temperament, la falta de responsabilitat, les seves actituds incoherents i surrealistes, i sobretot la seva influència cultural com a personatge de ficció, fan d’ell un clàssic dels migdies a la televisió.

UN ADÉU SENSE COMIAT

UNA HISTÒRIA ALEATÒRIA

Recollir petxines per la vora de la platja em desinhibia del meu entorn mental, el que sempre em feia estar amb el cap aterra i els peus a l’aire, i semblava que les petxines, em feien aterrar a l’entorn real, del que sempre fugia. M’agradava. Era interessat. Observava. Pensava. Per un moment, tocava de peus a terra. M’aclaria les idees. Sentia. Era com si aquella passejada es convertís en el suprem instant d’egoisme pur, i això m’agradava, perquè jo n’era la protagonista. Era com un estat idíl·lic, però volia trobar-ne més d’aquests, perquè m’ajudarien a trobar-me a mi mateixa, i al cap i a la fi, aquestes experiències són les que ens fan ser nosaltres mateixos.
“Ayahuasca”. Aquest era el nom de la planta que formaria part de la meva nova experiència onírica. M’obriria el meu inconscient, que em faria reviure vivències agradables, i a la vegada, de no tant suportables que tots tenim amagades.

Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ayahuasca